1. |
Tancat per mancances
02:45
|
|
||
|
Cada any per dates senyalades
la mateixa discussió:
"No hi ha qui et tregui de casa!"
“Però com a casa no hi ha enlloc!”.
No entenc tanta fal·lera que teniu per viatjar.
I que no és maco jeure aquí al sofà?
Gent que regala ensaïmades
comprades a l'aeroport.
Que aplaudeix als aterratges
com si es tractés d'una funció.
L'imant de la nevera, record de Portugal.
S'hi acumulen factures des del març.
Són tantes les parelles
que ho acaben deixant
al tornar de vacances!
No temptem la sort i quedem-nos al sofà.
|
||||
2. |
La taula d'en Bernat
02:26
|
|
||
|
Pel pont del desembre vam comentar
que el van veure un diumenge baix a mar.
Sovint passo a prop del seu portal.
Duia el cotxe que vam estrenar
i que el pas del temps ha desgastat.
I els va saludar
com si res hagués passat.
Amb una estranya naturalitat.
I ara malgrat ens sobri un lloc
al fer la foto de cap d’any,
el buit que ha deixat
ens ha fet més forts que mai.
Ja no ens agafa per sorpresa
aquests canvis de compàs.
Què importa ja el motiu pel qual
va fotre el camp...
|
||||
3. |
Menjar d'hospital
02:19
|
|
||
|
És curiós com penso aquests dies
en el concepte de felicitat.
N'hi ha prou amb tenir control d'esfínters
o que et vinguin a veure els familiars.
Però amb més penes que alegries,
un auxiliar m'ajuda a ensabonar
aquest cos cansat, tan vell i rebregat.
I és que sembla mentida
que ens haguem de curar
menjant el que ens donen a l'hospital.
Cal tenir a punt sempre les monedes
i estar a gust amb el del teu costat.
“Jo avui poso la telenovel·la
i si tu vols demà un documental".
Veig que a fora fa bon dia.
Crec que em sento molt més animat.
D'amagat m'han portat embotit del car.
I és que sembla mentida
que ens haguem de curar
menjant el que ens donen a l'hospital.
Demà ja surto sol a caminar.
I és que sembla mentida
que ens haguem de curar
menjant el que ens donen a l'hospital.
|
||||
4. |
Tothom espera
02:41
|
|
||
|
Se li mou la dentadura
menjant carquinyolis.
Se la veu prou eixerida
sembla que va revifant.
I repeteix aquella batalleta
que tothom ja sap com acabarà.
Avui està envoltada
de besnets i canalla
que veu només un cop l’any.
Brinden per l’homenatjada
amb copes de cava.
El metge no ho recomana
però avui no li farà mal.
I amb el pastís, quan bufa les espelmes,
sap que potser serà l’últim desig.
Avui està envoltada
de besnets i canalla
que veu només un cop l’any.
I ve la tele local a preguntar
com s’arriba així als 100 anys.
Avui està envoltada,
demà ben sola a casa
pensa si hi haurà un més enllà
on retrobar els seus amics i saludats
i potser alguns dels seus amants.
|
||||
5. |
El reincident
03:30
|
|
||
|
Cansat, renuncio a la baralla.
Una altra escridassada.
Només vull tornar a casa.
Estic avorrit de sentir les mateixes
discussions i protestes.
Al cap i la fi, em farà sentir infeliç.
Jo ja he estat abans aquí.
No vull tornar a reincidir.
Brilla per absència l'entesa.
No cal ser cap exemple
de cordialitat. Serenitat.
Pensa amb mi per tot allò
que pugui fer per tu.
Al cap i a la fi, em farà sentir feliç.
Sovint penso que ser així
no em durà per bon camí.
No facis tan mala sang
per tot el què ha passat.
Millors dies ja vindran.
Més de mil cops hem fallat.
Menys de deu hem oblidat.
Era obvi aquest final.
|
||||
6. |
Tot bé
03:23
|
|
||
|
Som la dona que et deixa passar al supermercat.
Som el parquet d'un àtic reformat.
El fill únic que s'estima els seus cosins germans.
L'anunci que et diu que és bo reciclar.
Som el primer glop d'una birra de tirador.
El Ventolín que t'obre bé els pulmons.
L'amic informàtic que t'ho recupera tot.
Som l'autocorrector del Word.
Aturem rumors que no són certs,
als torns de nit servim cafès.
Som la veu d'abans de la funció.
"Apaguin els mòbils i vigilin amb la tos".
Metges de família que escriuen i se'ls entén.
Som els companys de l'office que netegen bé els coberts.
Aturem rumors que no són certs,
als torns de nit servim cafès.
Som la veu d'abans de la funció.
"Apaguin els mòbils i vigilin amb la tos".
Som el crit del gol a la final.
Escaldats amb polvos de talc.
Som l'orgull dels pares novells.
Som les ungles d'un guitarra que toca flamenc.
|
||||
7. |
Mica en mica
02:26
|
|
||
|
Mica en mica
jo vaig fent el que m’agrada més.
Si es complica,
tiro milles i que vagi bé.
Els ingredients són bàsics:
pau, amor i deixa els làctics.
Mica en mica
n’omplirem fins no poder-ne més.
I no és gens complicat…
Deixa’m fer la meva vida en pau.
Dia a dia,
mes a mes i així passen els anys.
Vida tranquil·la,
tenir fills i també anar a pescar.
I el respecte és màxim.
Alegria amb gots de plàstic.
Mica en mica,
n’omplirem fins no poder-ne més.
I no és gens complicat…
Deixa’m fer la meva vida en pau.
Deixa’m fer la meva vida, deixa’m fer.
Deixa’m fer la meva vida en pau.
|
||||
8. |
|
|||
|
Clar! Ara he recordat que havia d'anar a l'al·lergòleg!
Tenia cita el mes passat!
I ja han tancat el plaç d'inscripció a la facultat.
Quina mandra aquells crèdits enquistats...
Però ara ja són dos quarts de deu.
Deixem-ho estar.
Si ha de ser, ja ho trobarem demà.
I per variar me n’havia oblidat d'una actuació
el mateix dia que ens havíem guardat pels dos.
Mig atrapat entre dos guions
d'un Tria la teva aventura:
“Entre el mal i el mal menor”.
Però ara ja són dos quarts de deu.
Deixem-ho estar.
Si ha de ser, ja ho trobarem demà.
|
||||
9. |
Diuen, diuen, diuen...
02:45
|
|
||
|
Surto tard de currar.
Tinc uns horaris infernals.
Flocs d'avena per sopar.
Diuen que m'haig de cuidar.
Deixar de beure i de fumar
o almenys baixar les quantitats.
Un mes més pagant gimnàs,
per anar-hi quatre cops a l'any
quan tallen l'aigua en el veïnat.
Potser ho deixo fins demà,
per mandra o per por a cansà’m.
Falta força de voluntat.
I si per fi ho puc aconseguir
podré gaudir de ser com sou vosaltres.
Tan forts i saludables.
Compartirem substàncies,
hormones refinades fent CrossFit.
Podré gaudir de ser com sou vosaltres.
Tan forts i saludables.
|
||||
10. |
|
|||
|
M’he llevat just per dinar.
Em pugen els sucs gàstrics.
Crec que em rebenta el cap.
Sort dels meus millors amics.
Hi penso i encara ric.
Com ens vam posar ahir!
Quan ja anava tort
us deia que us estimo molt.
Jo sé que en qualsevol racó
tindré algú que m’aguanti el front.
Surto i veig que m’he fet gran:
em trobo amb tots els nanos
que tenia a l’esplai.
Rebo notificacions
amb fotos de la festa.
Quins amics tan cabrons!
Quan ja anava tort
us deia que us estimo molt.
Jo sé que en qualsevol racó
tindré algú que m’aguanti el front.
|
||||
Mareta Bufona Vilanova I La Geltrú, Spain
Pop a la bruta de proximitat. Sense intermediaris.
If you like L'amic mecànic (Bones Festes, 2019), you may also like:
This Sporting Life
by The Smashing Times
Terrific jangle pop with an edge, somewhere between Television Personalities and R.E.M. with a bit of Kinks in there, too.
go to album
Gentle chamber pop with rich, rococo arrangements driven by winsome vocal melodies.
go to album
Great, thrashing, melodic indie rock from this Illinois group that juxtaposes sugary vocal hooks with barbed guitars.
go to album
A promising blend of jangling guitars, melancholy lyrics, and irresistible indie pop melodies.
go to album
Power pop-punk that would have been perfect on the soundtrack for the movie "Clueless."
go to album
Bright melodic rock from Bad Moves with bubblegum hooks and knifepoint riffs.
go to album
Sunny alt-pop with immediately hummable melodies centered around the idea of human connection.
go to album
