1. |
Soc massa bona persona
02:17
|
|
||
|
Més val no fer amics així.
Uns ho han deixat,
un que s’emprenya amb el seu company de pis
i a mi m’agafen tots els mals.
I és que és la cinquena mudança
que fem en el que portem d’any.
Ja t’ho deia que ens sobrava
comprar un cotxe tan gran.
I ara diu que es vol casa
aquell pesat del teu cunyat,
ja ho veig que ens convidarà
a anar de copes pel comiat.
I hauríem d’aprendre a dir que no.
No vull menjar-me més marrons de la penya.
Quina mandra.
Un dia ho engego tot.
I hauríem d’aprendre a dir que no.
No vull menjar-me més marrons de la penya.
Quina mandra. Quina mandra.
Un dia ho engego tot.
|
||||
2. |
Nostàlgia olímpica
02:39
|
|
||
|
Llegeix diaris i comença pel final.
Ho fa tothom, però això la fa sentir especial.
Acaba d'adonar-se que avui s'ha fet gran
ja no es refia dels seus pares al volant.
Nostàlgia olímpica de fons,
van pixelant-se els mals records.
Aprofitava roba del seu germà gran,
el xandall de l'escola mai el va estrenar.
Per comptar amics sobren deu dits,
per oblidar-la falten nits.
Nostàlgia olímpica de fons,
van entelant-se els mals records.
|
||||
3. |
Fisher & Sons
03:26
|
|
||
|
Recordes que sempre es queixava?
“Jo aquí no hi tinc res més a fer…”
Però encara jugava
el cartró sencer.
Que bé que l'han ‘deixada’,
quins colors que té a la cara.
Sembla com quan descansa
tot mirant el Tour de França.Familiars afectats,
però d'altres que no tant,
van fregant-se les mans
i les butxaques.
No em miris amb aquesta cara,
era la seva voluntat
fer el recordatori
en Comic Sans.
Que bé que l'han ‘deixada’,
quins colors que té a la cara.
Sembla com quan descansa
tot mirant el Tour de França.
Familiars afectats,
però d'altres que no tant,
van fregant-se les mans
i les butxaques.
Que bé que l'han ‘deixada’,
quins colors que té a la cara.
Sembla com quan descansa
tot mirant el Tour de França.
Familiars afectats,
però d'altres que no tant,
van fregant-se les mans
i les butxaques.
|
||||
4. |
El grop
03:39
|
|
||
|
L´exponent a un xoc de trens com una bomba d'hidrogen,
accelerant les partícules del cos.
Un ànim incontrolat de semblar una altra persona.
Què més dóna el que sigui o qui sóc?
Això no és temporal, grop de llevant.
Les guspires han fet encendre l'alcohol.
Ha estat com un big bang irrefrenat.
S'expandeix contínuament sense control.
Sentir haver perdut el temps una llarga temporada.
Sempre amb dubtes, constants canvis d'opinió.
‘Convisquent’ en un bassal de misèries gratuïtes
fins que la merda t'arribi als genolls.
Això no és temporal, grop de llevant.
Les guspires han fet encendre l'alcohol.
Ha estat com un big bang irrefrenat.
S'expandeix contínuament sense control.
Això no és temporal, grop de llevant.
Les guspires han fet encendre l'alcohol.
Ha estat com un big bang irrefrenat.
S'expandeix contínuament sense control.
|
||||
5. |
El dia de l'espectador
03:02
|
|
||
|
Quina ironia, la veritat,
que el dia de l'espectador
quasi feia honor al seu nom.
Només quedàvem tu i jo.
(Aaa, aaa...)
Amb quina cara t'has quedat
en veure l'escena final.
Quin rostre d'incredul.litat…
si encara està tot per lligar.
(Aaa, aaa...)
Però ara això tant se val.
Mira com ens ho hem passat.
Si era només al capdavall
una excusa per sortir plegats.
|
||||
6. |
Molt honorable
02:32
|
|
||
|
Els bernussos de les suites on vas dormir.
Esmorzars de directius, cap de taula.
Aquí se't respectava des de totes les bandes.
I vés qui ho dubtava d'un noi tan honorable.
I a vegades tens tendència a recordar
com un eco molt llunyà aquells dies.
El temps en què al passat
tothom et volia saludar.
I amb pany i clau et guardes els premis i els diplomes
firmats amb el bolígraf de la Caixa andorrana.
|
||||
7. |
|
|||
|
Porto tant de temps esperant-te
que se m'ha esbravat la Fanta.
Mai em van agradar
els teus rampells d'arqueòloga
de cap de setmana.
T'aprofitaves sabent que era fàcil espantar-me.
I no sé per què
no puc veure més enllà del que sé.
Sempre vas odiar els meus amics imaginaris
i que sovint fos més previsible que un calendari.
Això que ens hem fet és molt més lleig
que aprofitar les espelmes per a un altre aniversari.
I no sé per què
no puc veure més enllà del que sé.
|
||||
8. |
Dolç vinagre
03:18
|
|
||
|
El teu germà no anava amb mi a l'escola?
(Caram, com creix aquest jovent...)
T'he dit "t'estimo" però no m'ho tinguis en compte...
m'he deixat endur pel moment
L'atzar és molt savi
i el món molt petit.
Arreveure i fins una altra,
m'ho he passat molt bé amb tu al llit.
L'atzar és molt savi
i el món molt petit.
Arreveure i fins una altra,
m'ho he passat molt bé amb tu al llit.
Als pobles petits no fem transbord per tornar a casa
però solem prendre'ns pel camí.
Entre somriures miraves desafiant, talment com fas
en encarar un paper en blanc.
L'atzar és molt savi
i el món molt petit.
Arreveure i fins una altra,
m'ho he passat molt bé amb tu al llit.
L'atzar és molt savi
i el món molt petit.
Torradetes, sucs de taronja
ens desperten l'endemà al matí
|
||||
9. |
Estrelles locals
03:35
|
|
||
|
Mi-te’l, quan entra al bar tots giren el cap.
Com el trobàvem a faltar.
Paga el preu de la fama pel carrer,
sobra propina pels cambrers.
I diu que surt a les revistes,
que acabaran salvant terres fregats.
Mi-te’l, és l’enveja de mitja ciutat,
serà l’estil al caminar.
Sempre és la sobretaula dels dinars
de diumenges importants.
I diu ser amic de periodistes,
de veterans crítics musicals.
I diu ser amic de socialistes,
ara independentistes.
I diu que surt a les revistes,
és l’amo de la pista, i diu...
|
||||
10. |
El santcristo gros
03:38
|
|
||
|
D'on no n'hi ha, no en raja.
Sant tornem-hi una altra vegada.
El més calent és a l'aigüera,
altre cop sempre fent tard.
I no tinc pas perdó,
i no tinc pas perdó.
Avui traurem el santcristo gros.
Avui traurem el santcristo gros.
I deixem les coses clares,
muntades a punt de neu.
Bones intencions declares,
barques noves i bons vents.
I no tinc pas perdó,
i no tinc pas perdó.
Avui traurem el santcristo gros.
Avui traurem el santcristo gros.
I no tinc pas perdó,
i no tinc pas perdó.
Avui traurem el santcristo gros.
Avui traurem el santcristo gros.
|
||||
11. |
Vells i cansats
02:58
|
|
||
|
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Nois, vés què hi farem...
hem nascut vells i cansats.
No busquis en mi el que esperes de la gent
perquè tu ja ho saps que això no ho puc fer.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Nois, vés què hi farem...
hem nascut vells i cansats.
Present i futur resten desestimats
només ens queda idealitzar el passat.
Nois, vés què hi farem...
hem nascut vells i cansats.
No em deleguis a mi els teus projectes frustrats
perquè tu ja ho saps: no seran veritat.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
|
||||
12. |
Record imprecís
03:40
|
|
||
|
T’ha passat pel davant
i ni tan sols te n’has adonat.
Va ser un amor de veritat.
Per què vas deixar-lo escapar?
I ara ho penses fredament...
i és que tot ho arregla el temps.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar.
Però de l’altra et molesta, et fa plorar.
No sé si va ser molt feliç,
el seu record és imprecís.
Només volia que entengués
les seves dèries i els seus fets.
Però una rosa no fa estiu...
el desglaç fa créixer els rius.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar.
Però de l’altra et molesta, et fa plorar.
Caldria començar per saber què ha passat,
per arribar a aquesta situació.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar.
Però de l’altra et molesta, et fa plorar.
|
||||
13. |
Poble de mala mort
03:56
|
|
||
|
Vius en un poble de mala mort.
Vius en un poble de mala mort
on el turisme caspós ha calat fort.
Vius en un poble de mala mort.
Poc a poc han anat marxant
tot el teu cercle d'amistats.
Sempre has pecat de resignar-te,
anar tirant i no molestar.
Els teus pares t'han pagat
els estudis en un 'cole' privat
venent samarretes de la ciutat
i porcellana amb el toro estampat.
Vius en un poble de mala mort.
Vius en un poble de mala mort
on el turisme caspós ha calat fort.
Vius en un poble de mala mort.
Els carrers on esquivar als guiris
ja no són la teva ciutat.
Tot allò que hi havia d'autèntic
poc a poc s'ho han anat carregant.
Les parades del mercat
ja no són com les d'abans,
tot són 'garitos' de iogurt gelat,
fruita pelada i menjar preparat.
Vius en un poble de mala mort.
Vius en un poble de mala mort
on el turisme caspós ha calat fort.
Vius en un poble de mala mort.
Quan et mires al mirall
abans d'anar a treballar
i constates resignat:
"Tot el que guanyo m'ho gasto en Prozac!"
Vius en un poble de mala mort.
Vius en un poble de mala mort
on el turisme caspós ha calat fort.
Vius en un poble de mala mort.
Vius en un poble de mala mort,
el d'urbanisme ha perdut el nord.
Vius en un poble de mala mort,
la zona blava arriba fins al port.
Vius en un poble de mala mort,
quan els veïns es queixen del soroll.
Vius en un poble de mala mort,
sociovergència tocant els collons.
Vius en un poble de mala mort,
carrers tallats amb el castell de foc.
Vius en un poble de mala mort,
tenim polseres per entrar per tots.
Vius en un poble de mala mort,
no vull més fires de l'emprenedor.
Vius en un poble de mala mort,
un Vot del Poble sense regidors.
Vius en un poble de mala mort,
fent geocaching al minigolf.
|
||||
Mareta Bufona Vilanova I La Geltrú, Spain
Pop a la bruta de proximitat. Sense intermediaris.
If you like Vine al camp (Bones Festes, 2017), you may also like:
This Sporting Life
by The Smashing Times
Terrific jangle pop with an edge, somewhere between Television Personalities and R.E.M. with a bit of Kinks in there, too.
go to album
Gentle chamber pop with rich, rococo arrangements driven by winsome vocal melodies.
go to album
Great, thrashing, melodic indie rock from this Illinois group that juxtaposes sugary vocal hooks with barbed guitars.
go to album
A promising blend of jangling guitars, melancholy lyrics, and irresistible indie pop melodies.
go to album
Power pop-punk that would have been perfect on the soundtrack for the movie "Clueless."
go to album
Bright melodic rock from Bad Moves with bubblegum hooks and knifepoint riffs.
go to album
Sunny alt-pop with immediately hummable melodies centered around the idea of human connection.
go to album
