1. |
Estrelles locals
03:27
|
|
||
|
ESTRELLES LOCALS
Mi-te’l, quan entra al bar
tots giren el cap.
Com el trobàvem a faltar.
Paga el preu de la fama pel carrer,
sobra propina pels cambrers.
I diu que surt a les revistes,
que acabaran salvant terres fregats.
Mi-te’l, és l’enveja de mitja ciutat,
serà l’estil al caminar.
Sempre és la sobretaula dels dinars
de diumenges importants.
I diu ser amic de periodistes,
de veterans crítics musicals.
I diu ser amic de socialistes,
ara independentistes.
I diu que surt a les revistes,
és l’amo de la pista,
i diu...
|
||||
2. |
Nostàlgia olímpica
02:33
|
|
||
|
NOSTÀLGIA OLÍMPICA
Llegeix diaris i comença pel final;
ho fa tothom, però això la fa sentir especial.
Acaba d’adonar-se que avui s’ha fet gran;
ja no es refia dels seus pares al volant.
Nostàlgia olímpica de fons,
van pixel·lant-se els mals records.
Aprofitava roba del seu germà gran,
el xandall de l’escola mai el va estrenar.
Per comptar amics sobren deu dits,
per oblidar-la falten nits.
Nostàlgia olímpica de fons,
van entel·lant-se els mals records.
|
||||
3. |
Vells i cansats
02:54
|
|
||
|
VELLS I CANSATS
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Nois, vés què hi farem:
hem nascut vells i cansats.
No busquis en mi el que esperes de la gent
perquè tu ja ho saps. Que això no ho puc fer.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Nois, vés què hi farem:
hem nascut vells i cansats.
Present i futur resten desestimats,
només ens queda idealitzar el passat.
Nois, vés què hi farem:
hem nascut vells i cansats.
No em deleguis a mi els teus projectes frustrats
perquè tu ja ho saps. No seran veritat.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
Misses dites, mitges tintes.
|
||||
4. |
Record imprecís
03:34
|
|
||
|
RECORD IMPRECÍS
T’ha passat pel davant
i ni tan sols te n’has adonat.
Va ser un amor de veritat;
per què vas deixar-lo escapar?
I ara ho penses fredament,
i és que tot ho arregla el temps.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar,
però de l’altra et molesta, et fa plorar.
No sé si va ser molt feliç,
el seu record és imprecís.
Només volia que entengués
les seves dèries i els seus fets.
Però una rosa no fa estiu,
el desglaç fa créixer els rius.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar,
però de l’altra et molesta, et fa plorar.
Caldria començar
per saber què ha passat
per arribar a aquesta situació.
D’una banda t’afalaga, et fa vibrar,
però de l’altra et molesta, et fa plorar.
|
||||
Mareta Bufona Vilanova I La Geltrú, Spain
Pop a la bruta de proximitat. Sense intermediaris.
If you like Molt honorable Ep (Bones Festes, 2014), you may also like:
Bright melodic rock from Bad Moves with bubblegum hooks and knifepoint riffs.
go to album
This Sporting Life
by The Smashing Times
Terrific jangle pop with an edge, somewhere between Television Personalities and R.E.M. with a bit of Kinks in there, too.
go to album
Gentle chamber pop with rich, rococo arrangements driven by winsome vocal melodies.
go to album
Great, thrashing, melodic indie rock from this Illinois group that juxtaposes sugary vocal hooks with barbed guitars.
go to album
A promising blend of jangling guitars, melancholy lyrics, and irresistible indie pop melodies.
go to album
Power pop-punk that would have been perfect on the soundtrack for the movie "Clueless."
go to album
Cave V.S. Lenderson
by Cave & Lenderson
A split cassette archives the recordings of two youthful Massachusetts bands, whose sounds range from math rock to dream pop to punk.
go to album
